La "Bella Durmiente": Anàlisis de la història


El relat de “La bella durmiente” fa referencia a l’etapa de l’adolescència. Aquest és un període de grans canvis i rapides transformacions, on s’alternen els períodes temporals de passivitat amb d’altres molt més actius. “La bella durmiente” ressalta la necessitat de moments de calma per poder trobar-se a un mateix. Molts autors afirmen que aquest relat plasma l’abans i desprès de la menstruació de les nenes, ja que son períodes de passivitat. Per altra banda els nens no presenten explícitament la arribada de la maduració.



Alguns contes expliquen els períodes de passivitat dels adolescents. Després de la pubertat, l’adolescent desperta de la seva inactivitat i intenta superar-se a sí mateix. Els adolescents intenten entendres a si mateix i al món.

Dues de les versions més conegudes d’aquest conte són les de Perrault i la dels germans Grimm.

La fada dolenta fa una maledicció a la princesa; el dia que es punxi amb una agulla morirà, segons molts autors aquest moment representa l’arribada de la menstruació per a les noies i comença un període de passivitat de la nena. Al conte, una de les fades suavitza la maledicció i fa que en lloc de morir dormi cent anys (període de passivitat).
 


Molts autors asseguren, que durant el relat, per molt cuidados que sigui el pare, l’adolescent és molt curiosa. Puja per les escales de cargol (experiència sexual), es troba amb una porta amb una clau tancada, l’obra de cop (relació) i descobreix a una dona que esta teixint amb una agulla amb la qual es punxa i li surt sang abans d’entrar en un son profund.

Per a la nena adolescent, la menstruació és una experiència complexa si no està preparada. La princesa cau dormida, protegida de qualsevol relació prematura. Molts prínceps intenten arribar a ella abans de que arribi a la seva etapa de maduració, per aquesta raó queden atrapats al bosc i no poden arribar a la princesa dormida. Quan arriba a la seva maduresa, el bosc deixa de ser un perill per al príncep, convertint el bosc amb flors (símbol de relació sexual)

Aquest conte ens vol mostrar que tot desenvolupament te els seus perills i, potser, necessitem un període de descans. El problema és que pot donar-se el sentiment de no voler créixer i continuar en aquest estat de passivitat. Hi ha gent que desperta per relacionar-se de manera positiva amb la resta. El simbolisme dels dos prínceps és la maduresa. 



No hay comentarios:

Publicar un comentario