Aquesta situació
de principi de realitat i principi de pl aer s’afirma quan el llop li diu: “mira que flores más
bonitas hay por aquí. ¿Por qué no te fijas en las cosas bellas que hay a tu
alrededor? Me parece que ni siquiera oyes lo pajaritos que cantan. Pareces absorta
y preocupada, en cambio; todo lo que te rodea es hermoso y alegre”. La mare de
la nena ja li havia advertit del conflicte entre fer el que a un li agrada i el
que cal en alguns moments.
La Caputxeta agrada a tothom perquè, tot i ser una
persona virtuosa, cedeix també a les tentacions; i d’aquesta manera ens indica
que confiar en les bones intencions de les persones, que sembla lo ideal, es
arriscar-nos a caure en una multitud de trampes. Si no hi hagués res que ens
agradés de la figura del llop, aquest no tindria cap poder sobre nosaltres. Per
tant, és important comprendre la seva naturalesa, però encara més que sapiguem
que és el que ens el fa tan atractiu a la nostra vista. Per molt atraient que
sembli la ingenuïtat, es perillós continuar sent ingenu durant tota la vida.
Actualment, molts adults tendeixen a prendre al peu de la
lletra el que es diu en els contes, mentre que haurien de considerar-ho com
representacions simbòliques d’experiències decisives en la vida.
La nena necessita temporalment desviar-se del camí recte,
desafiant a la mare i al super-yo, per arribar a un estat superior d’organització
de la personalitat. La Caputxeta, al final del conte, compren que en el seu
super-yo ha d’interioritzar les figures paterna i materna, i els seus valors, a
la manera dels adults, per arribar a ser capaç d’enfrontar-se als perills de la
vida.
La Caputxeta va perdre la seva innocència infantil quan
va trobar-se amb els perills que hi habitaven en si mateixa i en el món, i els
va canviar per la sabiduria que només posseeix qui ha “nascut dos cops”: qui no
només domina una crisi existencial sinó que també és conscient de què va ser la
seva pròpia naturalesa la que li va impulsar a ella. La innocència de la
Caputxeta mor quan el llop es manifesta i se la menja. Quan surt de la panxa
del llop, torna a néixer en un pla superior d’existència; ja que passa a
relacionar-se bé amb els seus pares. Ja no és una nena, sinó que torna a la
vida convertida en una jove dona.
Més
informació
No hay comentarios:
Publicar un comentario