Hansel i Gretel comença d’una manera realista. Els pares són pobres i es preocupen de com podran cuidar dels seus fills. Per tant, si ho examinem a nivell superficial, el conte de fades popular, aporta una veritat important, encara que desagradable: la pobresa i les privacions no milloren el caràcter de l’home, sinó que el fan més egoista, menys sensible als patiments dels demés, i obligat a actuar d’un mode pervers. Així doncs, el pare al llarg de la història, segueix sen un personatge gris e inepte, donat que apareix en els primers anys de vida del nen, que és l’època en que el lloc principal correspon a la mare, tant en els seus aspectes benèvols com en els que para el nen són més amenaçadors.
La mare representa la font d’aliment per al nen, per
tant, aquest creu que es ella qui l’abandona, deixant-lo enmig del desert.
L’angoixa i la gran decepció que el nen experimenta a l’adonar-se que la mare
ja no vol satisfer les seves necessitats orals la porta a creure que, de sobte,
la mare s’ha convertit en un ésser poc “carinyós”, egoista i despectiu.
Al trobar-se per primera vegada en el bosc, Hansel
s’aprofita del seu ingeni al deixar caure pedretes que assenyalessin el camí de
tornada. En canvi, la segona vegada, es incapaç de fer un bon ús de la
intel·ligència, ja que, vivint al costat del bosc, hauria d’haver pensat que
els ocells es menjarien els trossets de pa. La por a morir de gana l’obsessiona
i, per això, només pot pensar en el menjar com a solució a les seves
dificultats. En aquest cas, el pa representa el menjar en general, la
“salvació” de l’home, imatge que Hansel pren al peu de la lletra a causa de
l’angoixa que experimenta.
A la història de Hansel i Gretel, apareix la caseta de
torró que representa una existència basada en les satisfaccions més primitives.
Aquesta caseta és una imatge que ningú pot oblidar, ni tampoc el seu increïble
atractiu i el terrible risc en el que es cau si algú intenta menjar-se-la. El
nen reconeix que, al igual que Hansel i Gretel, li agradaria menjar-se la
caseta de torró, sense preocupar-se dels possibles perills. La casa representa
la veracitat oral i l’atractiu que aquesta resulta. A més a més, representa a
la mare bona que ofereix el seu cos com a font d’aliment. Es la mare original
que ho dóna tot i a la que tot nen espera trobar de nou en algun lloc del mon,
quan la seva pròpia mare comenci a imposar-li exigències i limitacions. Aquesta
és la raó per la qual Hansel i Gretel no presten atenció a la veu que els
pregunta què estan menjant.
Un altre punt a destacar és la figura de la bruixa, que
és una personificació dels aspectes destructius de la oralitat. Està tan
disposada a menjar-se als nens com ells a destruir la caseta de torró. Els nens
es mengen únicament la representació simbòlica de la mare, mentre que la bruixa
pretén devorar-los a ells. En el final de conte, els plans malvats de la bruixa
obliguen a que els nens s’adonin dels perills que comporta la dependència i voracitat
oral limitada. Per a sobreviure, han de prendre la iniciativa i ser conscients
que els seu únic recurs es basa en dur a terme plans i accions intel·ligents.
Han de deixar d’estar sotmesos a les pressions del “ello” per actuar d’acord
amb el “jo”.
A l’escoltar repetidament la historia de Hansel i Gretel,
ni un sol nen deixa d’adonar-se del fet que els ocells es mengin els trossets
de pa i, així, eviten que els petits tornin a casa sense viure primer la seva
gran aventura. Resulta ser també un ocell qui guia després a Hansel i Gretel
fins la caseta de torró, i gràcies a un altre aconsegueixen tornar a casa. Això
fa que el nen (el qual la seva opinió difereix de la dels adults), pensi:
aquests ocells deuen tenir objectiu determinat, sinó no haguessin impedit
primer que Hansel i Gretel trobessin el camí de tornada, no els hagués conduït
després fins a la bruixa ni, finalment, els hagués guiat fins a casa. És
evident que, donat que tot acaba bé, els ocells devien saber que era preferible
que Hansel i Gretel no trobessin directament el camí de sortida del bosc, sinó
que tenien que arriscar-se i enfrontar-se als perills del món. Els diferents
ocells ofereixen una clau per trobar el camí que els nens han de seguir per
guanyar la recompensa final.
Des dels primers temps del Cristianisme, el colom blanc
ha sigut símbol de forces superiors positives. Hansel es para a mirar un colom
blanc que està en la teulada de casa dels seus pares per dir-li adéu. Més tard,
un ocell blanc com la neu, que canta deliciosament, els condueix fins a la
caseta de torró i es para a la teulada, assenyalant-los el lloc el qual han de
dirigir-se. Tot i així, encara es requereix d’un altre ocell blanc per a guiar
als nens de tornada a casa. El camí està bloquejat per un enorme llac, que només
podran travessar amb l’ajuda d’un signe blanc.
Els nens no s’havien trobat mai amb una extensió d’aigua
durant el camí d’anada. El fet d’haver de superar aquest obstacle a la tornada
simbolitza una transició i un nou principi a un nivell superior d’existència
(com en el bautisme). Els nens no poden continuar junts per travessar el llac.
Per tant, quan arriben allà, Hansel no veu la manera de creuar a l’altre cantó
del riu, però Gretel adverteix a un signe blanc i li demana ajuda. Hansel
s’asseu a la cua, indicant a la seva germana que faci el mateix, però aquesta
intueix que alguna cosa sortirà malament. Finalment, han de passar per separat
i així ho fan.
Els personatges femenins (la madrastra i la bruixa)
representen en aquesta història les forces enemigues. La importància de Gretel
en la salvació dels dos germans assegura al nen que un personatge femení la pot
salvar, a més de destruir. Probablement, encara sigui més important el fet que
sigui Hansel el primer que troba una solució, per acabar sen Gretel qui
l’allibera, fet que demostra que quan els nens van creixent, han de confiar
cada vegada més en els seus companys per trobar ajuda i comprensió mútues.
Hansel i Gretel comença amb les preocupacions d’una
família pobre de llenyadors, incapaç de trobar els mitjans per a viure, i acaba
a un nivell igual de senzillesa. Això queda simbolitzat en aquest conte per els
tresors que Hansel i Gretel duen a casa per compartir amb el seu pare. Abans
d’esperar que tot lo bo vingui dels seus pares, un noi necessita ser capaç de
contribuir en alguna cosa al benestar emocional de ell mateix i de la seva
família.
A continuació, mostrem un parell de vídeos que reflexen
com s'adapta la història real a la que realment s'explica als nens i nens a
casa o a l'escola.
El
primer el trobem a l'enllaç http://www.super3.cat/unamadecontes/conte/Hansel-i-Gretel/catala/269
El
segón és el mostrat a continuació:
No hay comentarios:
Publicar un comentario