La Blancaneus: Anàlisis de la història


La historia comença quan la mare de Blancaneus es punxa un dit i tres gotes de sang rellisquen sobre la neu. Aquí s’indiquen ja els problemes que té la història: la innocència sexual i la puresa contrasten amb el desig sexual, simbolitzat per la sang vermella. Els contes de fades preparen al nen per a que accepti un fet encara més traumàtic: l’hemorràgia sexual com en la menstruació o, més tard, en la relació sexual quan es trenca l’himen. A l’escola les primeres frases de Blancaneus, el petit descobreix que el fet de sagnar tres gotes de sang (tres perquè és el número que, en el inconscient, està més íntimament relacionat amb el sexe), és una condició prèvia per a la fecundació, doncs precedeix necessàriament al naixement d’un nen. Per tant, el nen entén que cap nen pot venir al món sense que hi hagués aquesta hemorràgia.

Encara que el conte ens digui que la mare de Blancaneus mor a causa del naixement d’aquesta, observem que durant els primers anys no li ocorre res a la nena, encara que la seva mare és substituïda per una madrastra quan tenia, Blancaneus, 7 anys. El narcisisme de la madrastra està representat pel mirall màgic i la seva contínua recerca de seguretat respecte a la seva bellesa, molt abans que la bellesa de Blancaneus eclipsi la seva. Les relacions entre Blancaneus i la madrastra simbolitzen els greus problemes que poden donar-se entre una mare i una filla. Però, al mateix temps, són també projeccions en dos personatges diferents de les tendències incompatibles en una mateixa persona. Amb freqüència, aquestes contradiccions internes s’originen en les relacions del nen amb els seus pares. Així, el fet que els contes de fades projectin un aspecte d’un conflicte intern en una figura paterna representa, també, una veritat històrica.

La història de Blancaneus, ens prevé de les fatals conseqüències que pot causar el narcisisme, tant per al pare com per al fill. El narcisisme de Blancaneus arriba gairebé a destruir-la quan cedeix per dos cops consecutius a les trampes que la reina disfressada li para per fer-la semblar encara més preciosa; mentre que la reina acaba sent destruïda pel seu propi narcisisme. Tot i que al conte no es menciona la relació amb el pare, és lògic suposar que el que enfronta a la madrastra amb la filla és la rivalitat respecte a ell. Per tant, és obvi que el nen a l’identificar-se amb Blancaneus, veu totes les coses a través dels seus ulls i no a través dels de la reina. Però, al conte apareix una figura masculina que podria interpretar-se com una representació inconscient del pare: el caçador, al que se li dona l’ordre de matar a la Blancaneus, i que no obstant això, li salva la vida. En aquesta història el pare-caçador no aconsegueix un posició ferma i definida, ja que no compleix el seu deure respecte a la reina ni s’enfronta a una obligació moral de garantir a Blancaneus la seva seguretat i condol necessaris. No la mata directament, però l’abandona en mig del bosc, deixant-la rodejada d’animals salvatges, que acabaran, posteriorment, amb la protagonista.

El caçador intenta complir, tant amb la mare, fingint complir les seves ordres, com amb la filla, perdonant-li la vida. L’ambivalència del pare provoca en la mare els gels i l’odi constant que, en el conte, es projecten en la malvada reina, qui per aquesta raó, torna a intervenir en la vida de Blancaneus.

Analitzant el simbolisme que representa el mirall i la bellesa, no és aquesta la primera història d’una mare gelosa per la florejada sexualitat de la seva filla, com tampoc és tan estrany que una filla acusi a la seva mare de sentir gels. El mirall màgic sembla parlar per boca d’una filla més que per boca d’una mare. Una nena petita està convençuda que la seva mare és la persona més bonica del món, i que tot això, és precisament el que el mirall li diu a la reina al principi. No obstant això, a mesura que la nena va creixent pensa que ella és molt més bonica que la seva mare, com més endavant declara el mirall. Una mare, quan es mira al mirall i es compara amb la seva filla, pot sentir-se desil·lusionada i pensar: “la meva filla és molt més bonica que jo”. Però el mirall insisteix: “Ella és mil vegades més bonica”; aquesta afirmació és anàloga a l’exageració  de l’adolescent, que augmenta els seus avantatges i calla resol els seus dubtes interns.

A mesura que passa la història, arriba un moment que Blancaneus s’escapa de casa i viu durant uns anys amb els 7 nans, on deixa de ser una nena, incapaç d’enfrontar-se als problemes que el món planteja, per a convertir-se en una noia que aprèn a treballar i a gaudir de les seves tasques: cuidar la casa dels nans, fer el menjar, fer els llits, rentar, cosir... Així, Blancaneus es converteix en una perfecta dóna de fer feines, igual que succeeix amb moltes nenes que, en absència de la seva mare, cuiden al seu pare, de la casa i dels germans si es que en tenen.

A diferència, per exemple de Hansel i Gretel que es volien menjar tota la casa de xocolata, Blancaneus es mostra cohibida ja que li costa acostumar-se a dormir a un altre llit que no és el seu, a menjar el que no és seu...

Encara que no es mencioni el temps que Blancaneus va romandre amb els nans abans que la  madrastra tornés a aparèixer en la seva vida, sabem que el que indueix a Blancaneus a obrir la porta i permetre a la reina entrar a casa, disfressada de venedora ambulant, és la seva atracció per les cintes de “corsé”. Això posa de manifest que Blancaneus és ja una adolescent perfectament desenvolupada i, seguint la moda d’aquella època, necessita i desitja cintes de “corsé”. Quan els nans tornen, veuen a la Blancaneus tirada a terra després d’haver estat inconscient durant un temps, l’aixequen, i la tornen a advertir que mai més obri la porta a ningú. Però, els anhels de Blancaneus són massa forts, i quan la reina, disfressada de velleta torna a anar per arreglar-li el cabell, la nena es deixa enganyar de nou. Les intencions conscients de Blancaneus es veuen superades pel seu desig de lluir un preciós pentinat i pel seu anhel inconscient de ser sexualment atractiva. Tot seguit, torna a perdre el coneixement, i torna a ser rescatada pels nans. La tercera vegada, Blancaneus torna a cedir a la temptació i mossega la poma verinosa que la reina, disfressada de camperola, li ofereix.

En un gran número de mites, així com en els contes de fades, la poma simbolitza l’amor i el sexe, tant en el seu aspecte positiu com perillós. La poma que es va oferir a Afrodita, deessa del amor, donant a entendre que era la preferida d’entre les deesses, va provocar la guerra de Troia. Un altre exemple és la bíblia ja que apareix una poma que simbolitza el pit matern. En el conte de Blancaneus, mare i filla comparteixen la poma. En aquest relat, el que aquesta fruita simbolitza és allò que la mare i la filla tenen en comú i que roman a nivell inclús més profund que la gelosia que senten l’una per l’altra: els seus madurs desitjos sexuals. Per a vèncer els recels de Blancaneus, la reina talla la poma per la meitat, i es menja la part blanca, oferint a la noia la part vermella, és a dir, la meitat “enverinada”. Ja hem parlat de la doble naturalesa de Blancaneus: era blanca com la neu i vermella com la sang; el seu ésser consisteix en dos aspectes, l’asexual i l’eròtic. El fet de menjar-se la part vermella (eròtica) de la poma significa el final de la “innocència” de Blancaneus. Al menjar la part colorada de la poma, la nena que hi ha dintre de Blancaneus mor, i es enterrada en un taüt de vidre transparent. Allà roman durant un llarg temps; tres aus van a veure-la, a més dels nans. Aquestes tres aus són la òliba que simbolitza la saviesa, el corb que simbolitza la consciència madura, i el colom que fa referència l’amor.

Finalment, esmentar que la parella de Blancaneus és el príncep que “se l’emporta” en el seu taüt; el moviment la fa tossir i expulsar la poma enverinada per la boca, tornant així a la vida, preparada ja per al matrimoni. A més a més, la malvada, gelosa i destructora reina es castigada, obligant-la a calçar unes sabates de ferro que estaven cremant moltíssim amb les que havia de ballar intensament fins a morir. Els gels sexuals que intenten arruïnar als demés, terminen per destruir-se a sí mateixos; com li succeeix a la reina, simbolitzat per les ardents sabates i la mort provoca per ballar amb elles. Simbòlicament, la història ens diu que hi ha que reprimir les passions incontrolades, o aquestes es convertiran en la pròpia perdició. Només la mort de la gelosa reina (l’eliminació dels conflictes interns i externs) possibilita l’existència d’un món feliç.

Simbolisme de la història  que si voleu gaudir de la lectura fent click en aquest link podreu esbrinar moltes curiositats tant dels personatges com dels diferents símbols que apareixen en el conte.


Com ensenyem la història de la Blancaneus a l'escola? En el vídeo que apareix a continuació trobem la versió que normalment ensenyen als nens des de que són ben etits. Fan una bona adaptació? Canvien moltes coses? Quina simbologia apareix? El nostre objectiu és que cadascú tregui les seves conclusions a partir del que s'ha mostrat en aquest apartat.





1 comentario: